dijous, 15 de desembre de 2011

Poemes

A la classe de COED, vàrem estar recitant poemes durant tres dies del mes de desembre. Van ser unes classes molt maques, ja que tothom recitava un poema davant de tota la classe. Ús informo, que aquesta classe és presta molta atenció, degut a que hi ha un company recitant i per mostrar-li que el respectem hi havia un silenci absolut. I la recomano com una activitat pels mestres o pels futurs mestres.

El dia 7 de desembre, em va tocar a mi recitar el meu poema. El títol del meu poema era:
La Zebra de Josep Carner i Puig-Oriol. 


Aquell dia, estava un xic nerviosa ja que em tocava recitar-lo davant de tots sense tenir-lo al davant. Un cop ja estava davant de tots, les coses canviaven, els nervis s'anaven anant a mesura que parlava i el meu cos cada vegada estava menys rígid. 

Aquí us escric el poema de Josep Carner. 




La zebra

La zebra és un cavallet,
i gairebé una joguina,
retallada, amb una mirada gentil
i amb una cua molt fina.
Munta a algun relleix, i fa,
de retorn, a ses germanes:
-Quin esclat de sol ardent
en les selves africanes!
I quan elles van minvant
(o preses o bé ferides)
Gemeguen: -Tanta dissort
ens ve de ser tan lluïdes.
- Teniu raó; tanmateix
( sosté la més falaguera)
Trobo que és sort encisera,
mentre ens quedi un poc de bleix,
veure’ns en llac o ribera,
fins si la fosca ja creix,
fins si la mort ens espera.


Opinió: 

Per concloure l'entrada al bloc, afegiré la meva reflexió respecte aquesta activitat i respecte la meva recitació.  Primerament, com ja he dit anteriorment, penso que aquesta activitat és molt bona per dur-la a terme dins les aules. Crec que amb una activitat com aquesta, es poden extreure moltes coses i que molts alumnes traurien coses profitoses d'aquells poc minuts que estan recitant-lo. 


Seguidament, m'agradaria explicar-vos les coses que he pogut extreure jo personalment, després d'haver fet la meva recitació. Una cosa que he aprés de la recitació, és a posar en pràctica els consells que et donaven els autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat, en el llibre "Com parlar bé en públic". 

Consells que poc a poc he anat introduint en la meva manera d'expressar-me,i que m'han sigut exemples. Citen en el llibre "Una bona manera de controlar els nervis és desdramatitzar el discurs, treure-li importància". (pàgina. 18). Com l'he utilitzat jo, bé molt senzill en cap moment vaig pensar que la meva recitació comptava per nota, a més a més, em deia a mi mateixa tranquil·la si no és res, amb un moment és passarà i ningú t'escoltarà. Encara que alhora de la veritat no era així, però, poc a poc amb aquest consells i amb els meus pensaments vaig anar desdramatitzant la situació  i els nervis van anar desapareixent. I molts més consells referents a les mirades, a la posició corporal del cos, entre d'altres. 

Finalment, us aconsello que si per vocació sou persones que al parlar davant d'un gran grup us poseu nerviosos i necessiteu consells, recomano que llegiu el llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada